Crònica del Campionat d’Europa de Rogaine (24 hores)

p1030754 p1030756 p1030763

La vida és un cúmul d’experiències tant físiques com sentimentals, agradables i desagradables, enriquidores i per oblidar, increïbles i nefastes…. però a la fi, totes i cadascuna d’elles són les que construeixen la nostre personalitat i modelen el nostre caràcter.
Crec fermament que l’orientació és d’aquestes activitats que sempre sumen, que sempre ensenya, que sempre enriqueix , és complerta , divertida , apassionant , per a totes les edats, per a totes les velocitats, per a totes les filosofíes de vida i que a més a més és imposible d’arribar a dominar mai.

L’últim cap de setmana d’agost es va disputar a Navarra, concretament a la màgica “Sierra de Aralar”, el Campionat d’Europa de Rogaine… ni més ni menys que 24 hores buscant fites en un terreny de 104 km2….. El somni de qualsevol orientador amb un mínim d’esperit aventurer!!!

Un terreny increïblement bonic, i increïblement salvatge. Un terreny molt dur, molt difícil i sembrat amb 92 fites molt tècniques. Res a veure amb la majoría de Rogaines (on normalment acostument a ser tècnicament fàcils), i amb la dificultat afegida de ser de 24 hores (habitualment són de 3 i 6hores i de tant en tant de 12 h),amb la seva nit sencera.

L’estratègia , la forma física i la tècnica eren els tres puntals principals de qualsevol dels equips vingut de tota Europa (fins a 198 equips!!).
Evidentment si l’objectiu era assolir una bona classificació en qualsevol de les categoríes, dormir era totalment prohibit… o com a molt fer un petit recés d’un parell o tres d’hores.

Dissabte al matí el centre de competició era un autèntic formiguer multicolor.
A més de mil metres d’altitud i en el cor d’aquestes muntanyes tant boniques el campament despertava amb un dia radiant, tots els corredors/es a passar els clàssics controls de materials i recollir el llençol de mapa (sort que teníem dues hores per planificar la estratègia!!).
A les dotze del migdia es donava el tret de sortida…. tothom dispersat per aquí i per allà .Alguns corríen… potser per la foto… amb 24 hores per endavant s’havien d’administrar bé les foces.

El mapa ( o el llençol) a escala 1/20000 amb equidistància de 10 m., tot un luxe, més que un mapa de Rogaine era un mapa d’orientació a peu, doncs , encara que molt generalitzat (és imposible posar en aquesta escala tots els forats, coves i roques que farcien el terreny), la penetrabilitat estava correctíssimament detallada i facilitava moltíssim la feina de cercar les millors traçades per descobrir les mooooolt amagades fites. Un divertimento absolut!!!

Cada equip traçava la seva estratègia tant en el mapa com en els tempos que més li conveníen: uns dormien tres hores , d’altres sis, d’altres cap. Uns portaven tot el menjar a sobre, d’altres aprofitaven el Hash-House (o la Pensió complerta).
Cadascú al seu ritme, cadascú a la seva manera.

Vint-i-quatre hores poden semblar moltes ( i ho són),però a excepció de la nit ,
on costen molt més de passar, durant el dia volaven. A més a més es va afegir la boira durant les hores de foscor, dificultant moltíssim la recerca de fites per els equips que havíen decidit no aturar-se o aturar-se poc.

El terreny es trobava dividit en dues zones molt diferents una de l’altre. A la part Nord un terreny obert i de muntanya, aqui trobàvem les major altitut d d’Aralar, i a la part sud molt boscosa i amb desnivells no tant marcats però importants.

Un Campionat d’Europa increïble, bonic i dur, molt tècnic i molt físic…. però un autèntic plaer per els sentits.

De la Secció d’Orientaicó de la U E Vic i van participar tres valents en dos equips diferents, per una banda els PICAFITES PLUS formats íntegrament per Vic’s,
en Nil Armengol i en Jordi Armengol i per altre banda en Carles Salvador que junt amb el Farra Ferràn Santoyo formaven part de l’equip FARRA-O/UEVIC.
??????
Molt d’agraïr la tasca de la organització , increïbles per montar tota aquesta festa del Rogaine en un paratge espectacular i salvatge…. i molt aïllat. Mooolt bona feina!!!!

Una experiència espectacular, única i increïble, on la feina d’equip era més important que mai i on l’estratègia tant de recorregut com d’intendència et feia posar les piles i concentrar-te al màxim. Tot un repte i tota una vivència brutat!!

L’any que ve el Campionat d’Europa es celebrarà a la fantàstica regió de la Toscana a Italia. Just per Sant Jordi. La veritat és que per poc que es pugui… alguns Vic’s hi serem.